Lletra: Pupil·les. Producció: Mark Dasousa, Atomic Studio.
Direcció: El Hombre Viento.
Gravació: El Hombre Viento i Albert Mollá.
#Pupiles #DominiMagic #Suu
Segueix a Pupil·les en:
Última cançó inclosa al nou EP del grup valencià Pupil·les, que porta el títol vinyolià “Domini màgic”. Tornen amb l’estil al qual tenien acostumat al públic abans de “Cita previa” o “Llàgrimes negres” i, a més, amb la col·laboració Suu. El tema té una base de reggaeton amb melodies pròpies del pop electrònic a les tornades. Al videoclip podem veure la història de dos dones coneixent-se i enamorant-se a la ciutat de València.
----------------------------------------------------------
Última canción incluida en el nuevo EP del grupo valenciano Pupil·les, que lleva el título vinyolià "Domini màgic". Vuelven con el estilo al que tenían acostumbrado al público antes de "Cita previa" o "Llàgrimes negres" y, además, con la colaboración de Suu. El tema tiene una base de reggaeton con melodías propias del pop electrónico a los retornos. En el videoclip podemos ver la historia de dos mujeres conociéndose y enamorándose en la ciudad de Valencia.
LLETRA:
"La nit és tota per nosaltres, encén el vi,
Hui fem un tracte i ens veiem en el meu llit,
Són les hores retrobades, crepusculars,
Domini màgic, regne sublunar."
Buscava pedre'm i t'he trobat,
on vas bonica? preguntes saludant,
Vull distreure'm i ara t'he vist,
Tinc bon vi negre, dalt, al meu pis.
Dos copes, lluna plena, la nit ha començat,
Ens contem mitja vida entre rises i llants,
Decidim baixar el barri ens acull,
Al bar de sempre ens mirem de reull.
Música bona, una cassalleta,
mirades suggerents, compartim la cigarreta,
Vine a la barra vull un rom cola,
Treume a la pista no vull ballar sola.
Una pensa: i si la besara?
L'altra somia que se la menjava,
Ninguna dona el pas, fumen un altre cop,
Dissimulen les ganes i allarguen el joc.
"La nit és tota per nosaltres, encén el vi,
Hui fem un tracte i ens veiem en el meu llit,
Són les hores retrobades, crepusculars,
Domini màgic, regne sublunar."
A Trontollons pel casc antic,
Fent-se consellets al oït,
Tic-tac, tac, gent passejant els gossos,
Mentrestant les dues menjant-se els ossos.
A la seua esquena les torres de serrans,
complices del que porten entre mans,
S'asseuen a un banc, última caladeta,
7 del matí, la ciutat que calmadeta.
Hui sóc l'ama de tota València,
Eres l'ama perla de la meua exitència,
Et faig la reverència, provoques demència,
Eres la culpable de la meua penitència.
Perdona la insistència ens hem d'acomiadar,
El despertador a punt de sonar,
I ara obriré els ulls vindrà el dolor,
Deixe el mon dels somnis, torne al meu malson.
"La nit és tota per nosaltres, encén el vi,
Hui fem un tracte i ens veiem en el meu llit,
Són les hores retrobades, crepusculars,
Domini màgic, regne sublunar."
Una oda al teu cos, una oda al teu cap,
Quina meravella veure't moure't i ballar,
Damunt de mi, reflexades al mirall,
Escoltar el teu al•le, sentir que puc volar.
Per tu, vull ser nació sense imperi,
Sense reis ni reines, sense captiveris,
Vull sentir-te lliure, viva i decidida,
Vull m'acompanyes quan la solitud arriba.
0 Comments